lunes, 17 de diciembre de 2007

nic-atl-nahauc (aqui al costat de l'aigua)





Per si algú no ho sabia, Nicaragua es el país que va veure néixer a Rubén Darío, l'escriptor i poeta que introdueix el modernisme a les lletres castellanes. És també el país més gran d' Amèrica Central, i durant el segle XIX va ser un lloc d'acollida per a molts europeus que es sentien atrets per les riqueses d'aquest país. Però les coses bones no duren massa; el gegant del nord aviat es va adonar que Nicaragua era un lloc ideal per a comunicar l'est amb les noves adquisisions de l'oest (el canal de Panamà encara no existia)Així que desde el segle XIX que els EEUU estan donant pel sac a Nicaragua. Una altre figura admirada per mig món es la de Augusto César Sandino, que a l'any 1927 va pensar que ja n'hi havia prou i va organitzar la lluita per la sobirania dels nicas. El pobre va ser decapitat al 1934, però va aconseguir fotre fora als "gringos"... o almenys això semblava, perque aquests van deixar un regalet: la dictadura de Somoza pare, i les següents dictadures dels seus dos fills!! Però els nicas saben perfectament que Somoza era un titella nortamericà, així que durant els 60, i per seguir la tradició de la època (maig del 68 a Paris, primavera de Praga, Mèxic 68, Cuba 59, E.T.A a Euskadi, etc. pantalons acampanats, pels per tot arreu i a fer la revolució!!!)es comença a organitzar el moviment d'alliberament nacional, objectiu: fotre fora al titella. Es funda el Frente Sandinista de Liberación Nacional i a finals dels 70 tot el poble s'uneix a ells per acabar amb la dictadura. Educació, sanitat, etc... el nou govern pretén aplicar les premises del socialisme, però de nou els EEUU estan allà per tocar els collons, aquesta vegada s'inventen un grup armat que es Contra-revolucionari; guerra civil de nou. Al 1990 tot sembla que anirá millor, i el govern democràtic de Violeta Chamorro es una nova esperança pels nicas. Aquest any 2007 ha arribat a la presidència del país en Daniel Ortega, que havia sigut comandante durant la revolució, però d'això ja fa masses anys, ja va fer la feina que havia de fer, i ara la gent no aprova les seves polítiques, mentrestant, els nicas segueixen vivint en el país més pobre d'Amèrica Central, no hi ha temps per buscar una solució, el nica surt al carrer a buscar-se la vida. I es que el món està boig, com pot ser pobre un país tan ric com aquest!!!

3 comentarios:

europeu decadent dijo...

Aquestes intervencions són les que m'agraden, collons, foteu-li canyaaaaaaaaa!

Ho sento la vehemència, però es que he trobat molt correcte la descripció de la il·lustració de la situació social-política de Nicaragua.

Salut des de la decrèpita, pudent i malversadora Europa.

sergipoll dijo...

Una cosa molt bona que hem trobat a Nicaragua és que la gent es molt oberta i qualsevol moment es bo per "platicar" (conversar)amb un "chele" (foraster). D'aquesta manera ens hem informat molt més sobre la situació socio-política de Nicaragua en 4 dies a León, que la de Mèxic en un mes. I es que Nicaragua enganxa, els nicas et fan sentir germà, et sents com a casa. Visca els Nicas!!!!

Ramon dijo...

Això de països rics i pobres la veritat és que és ben curiós, si arribeu al cono sur ja ho veureu, també. A Bolivia hi ha gent que veu el gas de passada i a casa res... En canvi al nostre país que no tenim cap mena de font energètica ni res, anem prou bé, encara que suposi fer la vista gorda davant règims com l'algerià o el rus... El mundo al reves