les línies de Nasca

Despres del vol en avioneta que vam fer l'Andres i jo de Panama ciutat fins a Puerto Obaldia, pensava que ja no tornaria a volar fins el vol transoceànic de tornada al Vell continent. Però la curiositat i la petició del gran comentarista d'aquest blog, en Raul, m'han fet volar de nou i amb un trasto petit, petit, petit!! La gràcia de volar costa en temporada alta i al canvi, uns 30 euros. Us semblara econòmic, pero acostumat al que valen aqui les coses em sembla tota una fortuna...Bé el cas es que vas fins a una mena d'aeroport que hi ha a pocs quilometres de la ciutat de Nasca i allà t'enbarques en una d'aquestes coses petites (5 passatjers)i vaig tenir la sort d'anar de copilot!! La veritat es que volar amb una vespa d'aquestes és molt divertit, el problema es que l'objectiu del vol es poder observar els dibuixos i es clar, cada vegada que passavem per damunt d'un dibuix d'aquests, el cabrón del pilot es posava a 90º perque poguessim fer la foto... si, les primeres tres vegades es molt entretingut, però ben aviat comences a sentir-te marejat, tan marejat que al final ja no t'importen les linies, ni els dibuixos, ni res, i l'únic que vols es baixar d'allà dalt i posar els peus a terra de nou...
El cas es que aquests dibuixos els va fer la que s'anomena "cultura Nazca", pero no es sap molt bé en quina época ni per a quina finalitat. Hi han teories de tots els colors: Una matemàtica alemana; Maria Reiche, va dedicar tota la seva vida a vagar pel desert de Nazca amb una cinta mètrica i molta paciencia per intentar demostrar que els dibuixos eren una mena de calendari astronòmic. Però la veritat es que la seva teoria fa aigües per tot arreu. Durant els 50/60 es va posar de moda la teoria dels extraterrestres...(sense comentaris). A mi personalment em crida més l'atenció la teoria de que els "nazques" van dibuixar tot això per varies raons: la primera es que tenien molt de temps lliure, o que ho van fer amb molt, moltissim de temps. Es coneix la llegenda de que aquesta gent creien en un deu que volava, llavors: si els seus ancestres havien viscut un temps d'abundancia en una terra fertil, i a ells els avia tocat de viure en un desert, no us sembla que feien aquests dibuixos per a demanar al deu volador que convertis el desert en una terra fertil??? A més, tots els dibuixos representen a animals: micos, ocells, insectes... I pel que fa a les línies que travessen el desert, no podien ser indicadors d'on es trobava un pou d'aigua? o indicadors de llocs concrets? si eren gent que havien de creuar el desert no podria ser que posesin els seus indicadors?? en fi, que es realment impressionant observar aquests dibuixos, pero com sempre, les coses sempre son més senzilles del que semblen...
(ah, per cert, per observar millor els dibuixos millor que cliqueu al damunt de les fotos, així ho podreu veure amb més claretat)

ciutat de reis...i mafiosos tipus fujimori, alan garcia...

Una vegada més faig la motxilla i m'acosto xino xano al terminal de Huaraz... son les 8 del matí i trobo un bus que surt cap a Lima pel mòdic preu de 10 soles (2'5 euros aprox.) Suposadament haviem d'arribar a les 16h de la tarda, però a Perú mai passa el que esperaves... cap a les 10.30 ens trobem un "derrumbe" com aqui li diuen. Una pila de roques gegants obstaculitza totalment la carretera. Els peruans, que ja saben que la retroexcavadora no arribarà mai, es posen a treure pedres... jo no entenia res, pq realment hi havia unes roques de mes de 1000 kg que jo veia impossible de moure sense una màquina, però amb l'ajuda d'una bona palanca, una cadena lligada al paraxocs d'un camió, i moltes, moltissimes mans, poc a poc va anar quedant lliure un estret pas per on aconseguirem fer passar primer els turismes, i despres els busos...Despres de dues hores i mitja seguim el nostre cami cap a Lima. Evidentment ja no arribem a les 16h sinó que eren ja les 20h!! i el bus ens deix a la periferia de Lima alegant que per 10 soles no ens deixava més al centre... Es una mica desesperant quant arribes a una ciutat de 9 milions d'habitants de nit i el bus et deix a un lloc on els taxistes es neguen a portar-te al centre!! per sort baix pujar a un "colectivo" que em va deixar a poques "cuadras" de la "Plaza de Armas". Finalment arribo al Hostel San Francisco, el més economic, per 12 soles la nit.
Lima va ser fundada al 1535 per aquest que ja tots coneixeu: Francisco Pizarro. Pero va ser fundada amb el nom de "Ciudad de Reyes", i de fet va ser on vivien els virreys espanyols i un dels focus de poder mes importants dels espanyols a America. Però com ha passat amb la majoria de les ciutats fundades pels espanyols, finalment triumfa més el nom original del lloc, i ben aviat tothom parlava de Lima i no pas de Ciudad de Reyes...Més endavant, al 1821 en San Martin despres de preparar la seva expedició desde Chile, arriba a Lima i proclama la independència del Perú, és per això que els peruans li han aixecat un monument, aquest que es veu a la foto darrera meu i damunt un cavall. Lima, despres de ser la ciutat dels reis, o dels virreis, ha sigut la seu de vividors com "el chino" Fujimori o com la perla que ara tenen els peruans; Alan Garcia... No pensava pas quedar-me gaire a Lima, però vaig coneixer a Julien i Nico, dos amics de Bavaria (Alemanya) que ja portaven un temps a Lima i la coneixien bastant bé, així que al final em vaig quedar 5 dies...
Per cert, ja sé que la gent que viatja a Perú ho fa amb la intenció de coneixer paisatjes naturals espectaculars, i cultures enigmàtiques del passat i coses així, pero no sé si sabieu que el Peru va viure la moguda musical dels 60/70 de manera molt productiva, així que els amants de la psicodèlia seixantera ja poden buscar al youtube o al emule grups peruans com: "Telegraph Avenue", "Traffic Sound", "Laghonia", "El Polen", "Los Termit's" i molts altres...
Ah, al final hi ha fotos de periferia de Lima, molt sec, brut, i bastant de xabolisme...

Huaraz

...unes imatges de Huaraz, tot el Callejón de Huaylas, que es el nom que te la vall, va ser durament destruida al 1970 per un terratremol, actualment es el centre de peregrinació dels amants del treking als Andes.
...unas fotos de Huaraz, en el Callejón de Huaylas, valle que fue practicamente destruido en 1970 por un terremoto. Ahora es un lugar super turístico donde se pueden realizar distintos deportes de aventura, siendo el treking el mas solicitado.

el llac de Llanganuco

Us presento a Lien (Belgica), Manu i Marta (que viuen a Barcelona), i Chiqui (que fa dos anys que viu a Cuzco) Plegats hem anat al llac de Llanganuco, a un parell d'hores de Huaraz... el paisatge es espectacular, pero l'altura es fa notar i millor pendre unes infusions de fulla de coca. Estavem molt a prop del Huascaran, que es el segon pic mes alt d'america!! d'uns 6.600 msnm...
Esta gente son Lien (Belgica), Marta y Manu (que viven en Barcelona) y Chiqui (que lleva ya 2 años en el Cuzco) Juntos la hemos pasado bien en Huaraz, y fuimos a la laguna de Llanganuco, como a dos horas de Huaraz. El paisaje es espectacular, pero la altura se nota, asi que tomamos una infusion de coca... Muy cerquita de donde fuimos esta el Huascarán, el segundo pico mas alto de todo america!!

cultura chavin i mal d'altura

Hola, us presento a "Andreu" es una llama de 7 anys que es guanya la vida fent de model per als turistes al llac de Querococha... Estic al Callejon de Huaylas, que es una vall als andes, la capital es Huaraz i alli hi vaig arribar desde Trujillo. Només arribar ja vaig anar cap a Chavin, que son unes ruines que daten del 1.200 a.c. i que era un centre cerimonial que havia sigut de gran importancia per a un sector molt gran del mon andí. Desde l'Ecuador fins a l'altiplà la gent peregrinava fins aquest lloc per a retre culte als seus deus. La cultura Chavin es considerada una de les primeres civilitzacions americanes, llastima que els jesuites es dediquesin a destruir sistematicament tot l'art d'aquesta cultura... el de sempre... Per cert, crec que mai havia estat a 4.500 msnm... es perillós, el "soroche" (mal d'altura) sempre pot apareixer, un es sent marejat i et fa mal el cap, pero un s'acostuma...
Este de aqui se llama "Andreu" y es una llama de 7 años que se gana los "soles" posando para las fotos de los turistas...Estoy en Huaraz, en medio de los andes, y fui a visitar las ruinas del centro cerimonial de la cultura Chavín, que es del 1.200 a.c. y tuvo influencia en la mayor parte del mundo andino... Los cabrones de los jesuitas se dedicaron a romper y enterrar las esculturas de este lugar, por no ser los dioses que ellos querian...Ufff, nunca havia estado a 4.500 metros de altura, el "soroche" acecha...

la ciutat de fang, las Huacas i caballitos de totora

...però a mi, tot el rotllo dels espanyols no em va massa, de fet, la meva estada a Trujillo es debia a que en aquesta ciutat hi ha també bones mostres d'antigues cultures prèvies als incas. Moltes han sigut les cultures que s'han desenvolupat a la costa nord del Perú, jo us parlaré de dues: la cultura chimú i la cultura moche. Estava fascinat pel nou paisstge; desert... Així que vaig anar a caminar pel desert per anar a visitar la ciutat feta de fang més gran d'Amèrica i la segona del món!! És la ciutat de "chan-chan" que literalment vol dir "sol-sol" i us puc garantir que el nom està encertat!! Realment és molt gran, aquesta ciutat la va aixecar la cultura chimú, que es va desenvolupar entre els segles X i XV, la ciutat data del 1300 o por ahi... Està feta integrament de maons de fang i en les parts restaurades es poden veure els relleus on els elements més representatius són els peixos i les xarxes de pescar... clar, era un poble pescador!! Dominaven el tema del regadiu i van ser capaços de fer productiva una zona que es purament desertica, es veu que eren bons ceramistes i bons orfebres també, pero els cabrons dels incas els van conquerir al segle XV i aqui es va acabar tot... Seguint la meva ruta d'explorador de cultures antigues, em vaig dirigir xino, xano, cap a la Huaca del sol i la Huaca de la luna, que son dues piramides fetes també de maons de fang, pero en aquest cas son molt més antigues, les van aixecar els moche, que van desenvolupar-se els 5 o 6 primers segles de la nostra era. La veritat es que les piramides estan bastant fetes pols, pero encara es pot veure algu... A la Huaca de la luna encara s'hi conserven pintures murals, pero jo no hi vaig entrar perque s'havia de pagar...això si, aqui teniu una reproducció del deu cruel dels moche... A uns kilòmetres de Trujillo hi ha el poble de costa Huanchaco, que és conegut pels "caballitos de Totora" que son una mena de taules de surf molt característiques que ja dominaven totes aquestes cultures de la costa nord del Perú.

Trujillo

Desde Tumbes vaig viatjar de nit amb la companyia "el dorado" fins a Trujillo, capital de la la provincia de "La Libertad", que es diu així desde la independencia, per celebrar la llibertat dels peruans sense el domini espanyol. Bé, Trujillo va ser una de les primeres ciutats fundades pels espanyols, la va fundar Diego de Almagro al 1534 i li va posar Villa de Trujillo en homenatge a la ciutat natal del famos Francisco de Pizarro (Trujillo-Extremadura)que ja començava a fer de les seves per aquestes terres...Més endavant va deixar de ser "villa" per ser "ciudad" ja que el rei aquest, el Carles V així ho va voler... en fi.(bla, bla, bla...)Trujillo es macu, ¿que vol dir això? Doncs que és turistic i esta ple de hotels i restaurants botigues de souvenirs, etc. ¿Que ha de tenir una ciutat per ser turística? Doncs ha de tenir edificis antics, a poder ser d'època colonial, virreinal o diga-li com vulguis, i si no doncs edificis d'epoca republicana del XIX , ah! i esglesies, moltes esglesies...
Viajé de noche desde Tumbes hasta Trujillo con la compañia "el dorado". Trujillo es la capital de la region de La Libertad, que asi se llama desde la independencia de los españoles. Trujillo fue fundada en 1534 por Diego de Almagro y le puso este nombre en homenaje a la ciudad natal de Francisco de Pizarro (Trujillo-Extremadura) que ya empezaba a hacer de las suyas por estas tierras. Trujillo es una ciudad llena de iglesias, edificios de epoca virreinal y republicana, esto se traduce en una ciudad turística llena de hoteles y restaurants...en fin.

perú, perú!!

El paissatge de Cuenca cap al sud es espectacular... molt verd, amb vaques, i progressivament va fent més calor i apareixen els camps de plàtan. El pas de la frontera per Huaquillas es una mica molest, a part de la calor i el paissatge àrid, un ha d'anar saltant obstacles fins arribar a Perú. El bus et deix a la oficina de Migració de Ecuador per formalitzar la sortida del país, i despres hi han taxis o motos que et porten fins al centre del poble de Huaquillas perque suposadament canviis dolars a soles. El cas es que no has de canviar allà, ja que només et volen estafar, i tothom accepta dolars!! llavors un exèrcit de taxistes i mototaxistes volen portar-te fins a la oficina de migració de Perú, que esta a uns quilometres, als afores del poble, i despres de posar el segell d'entrada a la oficina, has de negociar amb un taxi col.lectiu o com puguis per tal d'aconseguir un bon preu pel viatge de mitja horeta fins a Tumbes. Ufffff...Per fi vaig arribar a Tumbes despres de passar per tot això. Allà hi han bancs on pots treure diners sense necessitat de canviar moneda, perfecte, ja estava dins de Perú i amb "soles" a la butxaca!! Tumbes és una ciutat molt calurosa, i és peruana desde el 1941, despres de la guerra entre Ecuador i Perú. La fotografia es de la posta de sol al riu que passa per la ciutat.
El viaje de Cuenca hacia Huaquillas evoluciona de paisaje de montaña, con valles verdes y vacas hasta convertirse en paisaje tropical de costa con plantaciones de guineo. El paso por la frontera es un poco complicado, puesto que el bus le deja a uno en la oficina de migracion de Ecuador, alli se hacen los tramites de salida, y luego hay que ir en moto o taxi hasta el centro de Huaquillas. No hay que cambiar moneda en este pueblo, porque quieren sacarte plata, uno tiene que negociar con algun transportista para que le lleven a la oficina de migracion de Perú, y de allí negociar de nuevo para ir hasta Tumbes. Una vez en Tumbes ya todo es facil, uno puede sacar "soles" en un cajero y listo. Tumbes forma parte de Perú desde la guerra del 1941 con el Ecuador, es una ciudad muy calurosa y con mosquitos. La foto es de la puesta de sol en el Rio Tumbes que pasa por la ciudad...

Cuenca

Cuenca, una ciutat que esta al mig dels Andes, a la part sud d'Ecuador, a uns 2.500 msnm. Pel mati fa sol, i a la tarda, generalment; plou. Es una de les ciutats mes boniques d'Ecuador. Abans que els espanyols posesin la pota, havia sigut una ciutat molt important per als incas (Tumipamba) pero als anys 30 del segle XVI la van destruir i al 1557, el virrei de Lima va ordenar la fundació de la actual Cuenca (en homenatge a la Conca espanyola) I quina sort, que en arribar a Cuenca, em trobo a en Jonathan (que havia conegut a Quito) assegut en un banc de la palça major!! Així que l'estada a Cuenca ha sigut en bona companyia!!
Cuenca, ciudad metida en medio de los Andes, al sur de Ecuador y a unos 2.500 msnm. Por la mañana brilla el sol, pero al atardecer, por lo general; llueve. Es una de las ciudades mas bonitas del Ecuador. Antes de que los españoles metieran la pata, fue una importante ciudad de los incas (Tumipamba)pero en los años 30 del siglo XVI la destruieron y en 1557 el virrey de Lima ordenó la fundación de la actual Cuenca (en homenaje a la Cuenca de España) Y que suerte, que en llegar a Cuenca me encontré con Jonathan (que lo conocí en Quito) sentado en un banco de la palza mayor!! La estancia en Cuenca ha sido en buena companyia!!