viernes, 14 de diciembre de 2007

cap a Nicaragua!!!




Vam marxar d'Antigua un diumenge al matí, en David ens acompanya a la terminal de busos, ens despedim i pujem a un d'aquests busos Blue Bird, el típic School Bus que condueix Otto a "The Simpsons". El bus ens havia de portar fins a la capital. Allà un taxista molt catxondo i aficionat al Real Madrid ens porta fins a una terminal de busos que suposadament ens ha de portar a l'altre costat de la frontera: a El Salvador. La veritat es que no sabiem molt bé quin recorregut fariem, no ho teniem gaire clar, si anar primer a Honduras, si creuar els dos paisos i arribar a Managua amb la companyia TicaBus, a més, estavem una mica cagats, ja que s'ha convertit en un classic lo d'assaltar els busos per la nit... No voliem passar per Guatemala ciutat, i hi vam passar; i tampoc voliem passar per la capital de El Salvador, i evidentement hi vam tenir que passar una nit!! El que si que vam aconseguir es no viatjar de nit!! Vam arribar al vespre a San Salvador, una noia de Iruña (si, si, de Pamplona) que viatjava al bus ens va recomanar una "casa de huespedes"... però la comissió d'un taxista ens va portar a dormir a "La Estancia" una altra "casa de huespedes" que regentava una senyora gran. No hi estem massa temps. A les 5 del mati ens posem en marxa: comprem per 26 dollars (a El Salvador, com a Panamá i Ecuador, la moneda nacional és el dollar americà)un bitllet de la companyia King Quality en direcció a Tegucigalpa (la capital d'Honduras) però no hi arribem, el nostre destí era un poblet a prop de Choluteca, a Honduras. Per cert, El Salvador es un país força desenvolupat econòmicament, potser el més desenvolupat de centre amèrica!! El bus de King Quality ens deixa a un encreuament de carreteres força desèrtic, la calor és insoportable! Despres d'intentar fer auto-stop sense massa éxit, arriba un bus que va cap a Choluteca; fantàstic!! No hi estem massa temps, pujem a un bus que va a...ups! ara no recordo el nom del poble, però esta a prop de la frontera amb Nicaragua. Mentre esperem que el bus s'ompli, tenim una animada conversa amb dos hondurenys, parlem de política, d'immigració, d'economia, etc. són una gent molt amable i tenen un gran apreci per la gent que vé d'Espanya!!
Finalment el bus es posa en marxa, arriba al seu destí (que no recordo) i allà agafem un micro que ens porta a l'Espino. Estem a la frontera!!! En mig de pluja paguem la taxa d'entrada a Nicaragua (7 dollars)i anem caminant fins a la caseta on s'agafa el bus que va fins a Somoto. És de nit, plou lleugerament, i un hostal ens espera a peu de carretera: ho hem aconseguit; ESTEM A NICARAGUA!!!! i a veure que passa amb en Daniel Ortega (president del pais i sandinista consagrat)que es veu que se li han pujat els fums i el poble ja esta una mica fart...

1 comentario:

europeu decadent dijo...

Porteu-vos bé i no sigueu uns "guachupinos cabrones hijos de la gran chingada". No us enrecordeu de la cançó de Kortatu? Nicaragua Sandinista.

Això em fa reflexionar sobre el tipus de viatge que esteu fent és més geogràfic que antropològic. Sí ja sé que acabo de deixar anar una gilipollada. Però estaria bé, si voleu... parlar més de les costums de les gents (com la música, o les impressions que us dona el caràcter de la gent dels països que visiteu, que no les seves muntanyes o volcans, que també están bé, però que semblen més reportatges o cròniques del ("Nazi"onal Geografic)que una aventura al desconegut. I que acabareu rebentats. :)

És el vostre viatge i és el vostre blog, és només una reflexió d'estil de gustos. Res més... Insisteixo, les vostres cròniques d'aquest viatge tenen una gran qualitat, hauríeu fer un llibre de tot plegat, no?

Salut des de la decadent, podrida i corrupta Europa...