dolce vita (II)

...Se m'havia oblidat penjar la meva foto...jejejeje

dolce vita

Bé, sembla que el lloc on estic ara em permet penjar alguna foto, però no te masses garanties... El cas és que sí, definitivament vam fer el viatge en un trasto dels anys trenta desde la "central de camiones" (terminal de bus) de Oaxaca fins a Pochutla; 7 hores de viatge per passar d'un clima àrid i fresc a un d'alta muntanya en creuar la Sierra a més de 1800 metres per damunt el nivell del mar i tornar a baixar per una carretera completament plagada de curves fins a les platges de la costa del Pacífic: Clima tropical!! Sí, el xoc es bastant intens, però ja ens anem acostumant a això de la intensitat... En arribar a Pochutla, compartim taxi amb uns francesos per anar directament a Puerto Angel, on anavem recomanats a "Posada el Peñasquito". Sorpresa, la posada conecta directament amb el Pacífic; el Pacífic per primer cop!! Passem la nit en una habitació per descansar de les 7 hores de viatge, però a l'endamà ens traslladem a la part superior de la posada, on hi ha unes hamaques que podeu veure a la foto (a que mola...) I res, desde aquell dia que estem allotjats aqui, ens dediquem a llegir, passejar, menjar,(mengem molt, potser massa!!) Hem descobert els tacos de tripa, i els esmorzars d'ous i frijoles, el filet de peix, en fi, es la hòstia! L'altre dia vam anar fins a la famosa platja de Zipolite, que està a una estona caminant de Puerto Angel, i ahir vam anar amb en "Byron" a donar una volta pel mar, vam estar veien tortugues, coneixent platges, fent "snorkel" i intentant pescar, però no hi va haver manera de pescar res... Però vam veure delfins, molts delfins saltant al costat de la barca!!Fantàstic! Bé, crec que ens quedarem uns dies mes per aqui, perquè s'acosta la "fiesta de los Muertos" i es veu que es lia una festa que es la hòstia... no sé, potser ens quedem per aqui, ja ho explicarem...Ciao!! Ah, per cert, la foto del centre son les vistes desde el bus quan creuavem la sierra, i mireu l'Andres, quines pintes eh!!!

desde el Pacífic

ei penya!! res, que es una entrada de reconeixement ja que l'últim dia que hi va haver entrada era el dijous i ja han passat uns dies... El tema es que en el cyber que estem ara no hi ha port USB per descarregar fotografies, aixi que us heu quedat sense veure les fotos del lloc on som ara... I es una llastima, perque es un lloc fantàstic!! Pero bé, suposo que a la pròxima ja podrem donar-vos enveja a tots... Portem un parell de dies a Puerto Angel, i tot s'ha de dir, teniem ganes de veure el Pacífic per primera vegada!! Bé, no diré res més, a la pròxima entrada ja veureu les fotos i ho explicarem millor...fins aviat!!

tranquilitat a Oaxaca

Sí, vam passar la nit en un bus que ens va portar fins a Oaxaca, al sud-est. Vam arribar a les 7 del matí a l'estació de bus i després de beure cafe, un taxi ens va portar al centre per 30 pesos (2 euros). Però no haviem dormit gaire, així que vam anar a una "posada" a deixar les bosses i dormir una mica. Però abans; no vam resistir la temptació de probar el plat estrella de Oaxaca: els "chapulines", si si, es tracta de grills (els insectes aquests tan simpatics que no ens deixen dormir a les nits d'estiu!!) Però que ningu s'espanti, no ens estem degenerant, ni estem passant gana ni res d'això... simplement que aqui se'ls foten, i es clar, no podiem fer un lleig!! Ah, i per la nit vam estar bebent el "mezcal", que si no sou homes-homes, no us recomano pas que el probeu... es més sec i més dur que el tequila, però s'extreu de la matiexa planta: el "maguey". Per acabar el dia, una vetllada més que agradable amb música en directe... tot un luxe!!

la piedra angular

Hola!

Bueno, quizás era hora de que me pusiera a escribir algo, como co-protagonista de esta aventura. Ahí va. Se nos amontona el trabajo. Talvez sea reiterativo pero la verda es que aqui se vive del mismo modo que se comen tacos; 2x1. La primera foto nos la hicimos en un antro de insurgentes, una zona de bares pija de universitarios, si tambien las hay! Y como no pudimos ver lucha ni vosotros tampoco aqui teneis la nueva versión de Rey misterio y El Matemático, un poco españolizada.

Ayer estubimos en Tepito un barrio limitrofe al Zócalo que tiene un mercado del tamaño de Barna, en el que se puede conseguir de todo (como no); electrónica, ropa, mochilas, armas, huevos de tortuga, en fin que se te ocurre? Da igual, lo tienen. Y eso, en el DF hay de todo, por tener pueden tener un sol tropical que te aplasta por la mañana y una tormenta, también tropical por la tarde. Nos agarró la chingona lluvia y solo pudimos meternos en una taberna a chupar chelas, o "serpiertes bien elásticas" como Vicente dice. Bebimos todo lo que pudimos o el bolsillo permitió por 11pesos la chela, pero cuando salimos aun llovía. A la vuelta al hotel nos hicimos la última foto que veis, con Rosa, Anaïs y Vicente. Ellos han sido fundamentales en el inicio de este periplo y la verdad es que no se como hubiera ido todo de no tenerles acá para recibirnos y guiarnos de la mejor manera posible; Muchas, muchas gracias una vez más chicos, son "chingones" en verdad.

Así ha sido y así acaba el primer stage. Proxima estación Oaxaca.

Seguiremos informando.

Andrés

intensitat

No sabiem el perquè del nostre cansament quan vam descobrir que Ciutat de Mèxic es troba a 2.200 m per damunt del nivell del mar. Però poc a poc ens anem acostumant. Seguim fent el turista, l'altre dia vam estar a Xochimilco, que es un barri que es va anar creant a mesura que s'anava guanyant terreny al llac de Xochimilco, d'aquesta manera el barri está situat en un tramat de canals i illes que originariament eren cultivades i ara estan totalment urbanitzades. A la foto es veu com el paissatge no te res a veure amb el d'una ciutat...La mala noticia és que no vam poder veure "las luchas", perquè es va suspendre l'espectacle, però intentaré penjar més endavant unes fotos amb màscares de lluitadors!! Ah, aquests gots plens de substàncies extranyes són "pulque", una de les begudes més antigues d'amèrica, es un ferment que s'extreu del "maguey" (l'atzavara), és la mateixa planta d'on s'extreu el tequila i el mezcal, era la cervesa dels azteques!! Per cert, la foto on apareixem l'Andres, el Vicente, la Rosa i jo, és a l'interior d'un "micro" una tipus de microbus que no te rutes fixes ni itineraris concrets, la gent acaba coneixent les rutes després de 6 mesos com a mínim, els carrers de DF estan plens d'aquests trastos. Per acabar una foto de la baixada de la bandera al Zócalo cap a les 6 de la tarda... Segur que se m'obliden més coses que hem fet, però és molt difícil condensar tot el que fas en una ciutat que no et queda més remei que viure intensament. De fet, ahir a la tarda vam estar a la Feria del Libro al Zócalo, hi tocaba en directe la banda "Los de abajo" i vam veure una obra de teatre que feia el Tomás (germà d'una amiga de l'Andrés) Després vam anar tots plegats a menjar uns tacos i veure unes chelas... una gent fantàstica!! Fins la pròxima!!

enchilados

Amb un peso et pots comprar un xiclet o establir una trucada local desde una cabina, amb 2 pesos compres un "boleto" de metro, amb 10 pesos et pots comprar una bossa de "chicharrones preparados"(que són les típiques cornes de xurreria però picants), amb 17 pesos pots comprar una "cahuama" (es a dir; una Xibeca), però per 32 pesos pots pendre una sopa, un plat d'arròs o espagueti, un plat combinat de carn i postres. Algu sap a quant està el peso en relació amb l'euro? Doncs sí, el menú que us acabo de dir costa un total de 2 euros!! Però es clar, mireu quina cara que posa l'Andrés a la fotografia, una sopa de "camarón" que no sabeu lo que pica!

Això era el barri de Coyoacan, que és com el barri bohemi on hi han llibreries, galeries d'art, la casa museu de Frida Kahlo (que també vam visitar) i la casa museu de Trotsky (que estava tancada). Hi ha un carrer que es diu Francisco Sosa on hi ha moltes cases de colors molt intensos, de fet, a Mèxic tot és molt intens...

Avui ha tocat fer el turista... hem visitat el complex arqueologic de Teotihuacan, sí, ja sabeu, lo de la piràmide del Sol i la de la lluna i el Camino de los Muertos. Algun dia, després d'haber visitat el museu d'antropologia, ja us explicaré de què va la cosa... avui només ens hem dedicat a pujar escales i a fer fotos...

Estem una mica petats... apa, fins la pròxima... Ah, per cert, no us perdeu la pròxima entrada, perque demà possiblement anem a veure un festival de lluita lliure!! (aqui, aquest esport/circ aixeca moltes passions) ciao!

comença la aventura

Si, ara ja es pot dir que el viatge ha començat. El dimecres ens aixequem a le 5 del matí i comencem bé, plou a saco! Metro fins a plaça Catalunya i a esperar el Aerobus. A l'aeroport mengem algu i a esperar; embarquem a les 8:30. Arribem a les 10: 15 hora local a l'aeroport de Heathrow (london). L'espera es fa eterna, fins a les 14:05 no embarquem, i no hi ha manera de trobar un lloc on poder fumar un cigarret!! Aquell aeroport es un caos. Finalment volem cap a Mèxic, després de 11:10 hores arribem. A Mèxic són les 19:15, però a Catalunya ja són quarts de 3 de la matinada, ha sigut la tarda més llarga de la meva vida. En fi, ens rep la Rosa i el Vicente i anem a sopar, com no, uns tacos i unes tortas... que bò! A la foto estem els quatre sopant en una terrassa...apa fins la pròxima

falten dos dies!

Estem a dia 15 d'octubre, això vol dir que només falten dos dies per marxar. Es moment d'acabar de preparar tot el necessari pel viatge; fer les últimes compres, passar per la farmàcia, fer fotocòpies de documents, etc.

exprimint guies

Això de viatjar és molt cansat, sobretot abans de fer-ho. Porto un parell de dies repassant les guies de viatge de tot Amèrica Central per poder reunir en poc més de 3 o 4 fulls les dades indispensables de tots aquests països, perquè, com ja sabeu, les guies de viatge no són massa econòmiques i tampoc són massa lleugeres. El que no es pot fer es carregar amb les guies de tots els països que visitarem!! Anem a fer recompte: primer será Mèxic, després Belize, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá i amb el permís de les FARC; Colòmbia. Aqui vindrá el moment de la temptació: ¿Venezuela o Ecuador? Quin dilema!! potser deixar Venezuela per una altra aventura... Però encara quedará el Perú, i després que? creuarem el Titicaca cap a la Paz, creuar tot Bolivia i baixar Paraguay avall fins a Iguazú? o potser anar fent via cap a les terres altes d'Argentina? No ho sé, però el dia 13 de maig he d'estar a Buenos Aires... 13 o 14 paisos... quines ganes de començar!!!!

encara estem al vell món

Hola a tothom, aquesta és l'entrada inaugural d'un blog que será útil per varies raons. La primera és la d'informar a familiars i amics sobre les coses que van passant en aquesta aventura que ara comença. La segona és la del diari de viatge, i la tercera, la de cultivar el nostre gust per la literatura.
Suposo que si esteu llegint això és perque ja sabeu que el pròxim dimecres 17 d'octubre, l'Andrés i jo comencem una aventura que ens portará en primer lloc a la ciutat més gran del món; Mèxic Distrito Federal, per començar un viatge a través d'amèrica central i sud fins arribar al 13 de Maig a la mítica Buenos Aires (Argentina). Ara mateix no sabria dir amb exactitud els kilòmetres que separen aquestes dues ciutats, però potser prefereixo no saber-ho. En tot cas, espero que aquest blog sigui útil per a mantenir un fil de comunicació amb vosaltres a través de les entrades i els comentaris. No us talleu, en aquest blog es pot comentar el que es vulgui!!
De moment encara estem al vell món, però ja falta poc per marxar, es moment de fer els últims preparatius per a la gran aventura panamericana!!