bailar es rico

Si, los que me conoceis sabeis que lo de bailar no es lo mio...jejejee pero las personas cambian, como el mundo, como la vida... El tema es que el pasado jueves fue el cumpleaños de Ahmet, asi que decidimos celebrarlo en Armenia (curiosa paradoja, que un turco celebre su cumpleaños en Armenia justamente!!jejeje) Y con la extraordinaria compañia de Angelica, Monica y Paulina; las tres colombianas mas simpaticas de todo america del sur!!! Fuimos a Zonica, un lugar perfecto para tomar unas cervezas y escuchar buen rock..., pero estamos en Colombia!!! hay que rumbear!!! y a eso fuimos... Chicas, conseguisteis que los dos extremos de Europa: Turquia y España se pusieran en medio de la pista!!!! No tengo las fotos, pero en cuanto las tenga vais a ver todos como la pasamos esa noche bailando...chevere!!!

nit a Armenia

Colombia increible

L'altre dia en Ahemt, en Leo i jo, vam anar al Valle del Cocora, primer has d'anar a al centre del poble, i alla agafar un 4x4 que et porta per 3000 pesos fins al principi de la vall. Una vegada alla comences a caminar... el paissatge es impressionant, si no fos per la presencia de palmeres diries que estas a Asturies o Suissa!!! mes endavant, entres a un bosc humit, i el cami es va entrecreuant amb el riu Quindio, esta ple de ponts a l'estil Indiana Jones... bastant perillosos per cert!! finalment arribes a una finca on un senyor t'ofereix cafe, aigua de panela o xocolata acompanyat amb formatge... un bon reconstituent, aquest home ha posat al davant de casa una serie de bebedors per als colibris, es aigua, sucre i esencia de vainilla!! aixo els torna boigos, esta ple de colibris per tot arreu!!! impressionant... La tornada es fa per un altre cami, bastant dur per cert, penseu que estem parlant de mes de 2.700 m.s.n.m, tota una proba de resistencia per als pulmons. pero les vistes son una gran recompensa... Ah, i de tornada vam trobar aquest esplendit exemplar d'amanita muscaria, macu eh?

MOLT IMPORTANT!! DEDICO AQUESTA ENTRADA A LA JOANA MARIN COLL!!!! BENVINGUDA A LA FAMILIA!!!

cafe a Salento

Be, com ja debeu saber, l'Andres i jo hem acabat la etapa del viatge que hem fet plegats, ara, cada un va pel seu canto. Hey Andres!! que tal estas por Trigana?? Jo vaig anar de Capurnaga a Turbo amb lantxa, el ticket val 49.000 pesos, que crec que son uns 15 euros...i el viatge dura 2 hores. En arribar a Turbo vaig buscar un allotjament a prop de la terminal de bus per poder sortir ben aviat al seguent dia... Vaig sortir amb el bus de les 5 del mati, molt comode, 10 hores de viatge i el preu eren uns 50.000 pesos. Arribo a Medellin a la tarda, agafo el metro i vaig fins a la parada que hi ha mes a prop del hostel Black sheep (literalment ovella negra)Plovia molt, i vaig arribar ben mullat!! Molta gent que parla angles i tal i qual, em pensava que no podria sobreviure amb tant d'angles, pero afortunadament, hi he trobat uns bons amics!! i una cosa molt important, he apres molt d'angles!!! Ahir en Ahmet (Turquia) i en Leo (Argentina), marxaven cap a Salento, i jo em vaig apuntar... per fi, despres de casi 7 hores de bus arribem a Salento, estem a la finca The Plantation, un hostel en mig de la naturalesa molt acollidor, i en arribar a la finca, ens trobem a en Sebastian (Argentina), amic de Leo que havia marxat un dia abans de Medellin. Avui hem anat a veure a Don Elias, propietari d'una finca cafetera, i ens ha explicat tots els secrets del cafe!!! La varietat arabica, que el fruit es de color vermell, la varietat colombiana, que es de color grog, com el cultiva, com es cull, com es pela, com s'asseca i finalment ens ha torrat una mica de gra, l'ha passat pel moli i despres la seva dona ens ha preparat crec que el cafe mes fresc que mai hagi probat!!! mireu les fotos del proces!! (Salento esta a prop d'Armenia, al sud de Manizales...)

medellin

Medellin es una ciutat d'uns 3 milions d'habitants, una ciutat oberta, moderna, industrial i multiracial... Tot un exemple de ciutat... i per els que segueixin pensant que viatjar a Colombia es molt perillos... doncs pitjor per a ells i millor per als que estem en aquest pais, aixi hi han menys turistes!! en fi, que si, que fa uns anys Colombia era un lloc perillos, pero actualment es tan perillos com qualsevol gran ciutat del mon... Apa, aqui teniu unes imatges de Medellin, de les estatues de Fernando Botero de mi mateix, com veieu... m'he afeitat!! Ah, per cert, he visitat el Museu d'Antioquia (que es la regio de Medellin) i m'ho he passat molt be amb una sala dedicada a l'artista, o antiartista: Juan Camilo Uribe, si podeu busqueu informacio a la xarxa sobre aquest home, es genial. L'art colombia es molt fresc us ho recomano...fins aviat!

panamà (made in USA)

Si hemos llegado a Panamá, o eso creemos. La verdad que existen serias dudas; enormes avenidas, rascacielos de cristal, coches último modelo y gama alta... lo único que sucede es que los autobusesson como en nicaragua, los ejecutivos también son negros y dicen "mi amor" y hablan con ese tono cubano que resulta tan chocante cuando sale de atrás de una corbata. Uno puede preguntarse si esta gente se puede "eh'treeeesssaaaar!". Supongo que si como todo el mundo que vive en una ciudad creada a modo occidental y, posiblemente, con más grandes centros comerciales que cualquiera de Europa. Frente a la pequeña Manhathan que es en realidad la nueva ciudad de Panamá, contrasta la parte antigua, el "casco histórico". Mucho más colonial, más europeo, con calles estrechas y balaustradas y celosias de madera -todo ello bastante deteriorado-, con un encanto especial caribeño y casi cinematográfico.
Hoy visitamos el canal; una enorme muestra de la sobervia humana y ayer visitamos la vieja Panamá; las ruinas de la ciudad del siglo XVII.

costa rica; pero rica, rica

De vuelta en el continente, en Rivas, finalmente nos separamos de Georg para dirigirnos a la frontera con Costa Rica. Alla nos encontramos con Stefany y Francois, una pareja francesa que pasaron las navidades con nosotros en Zopilote. Con ellos cruzamos, y con ellos y Johnathan hemos pasado un par de dias entupendos en San Jose; un saludo chicos! Ahorita vamos a agarrar un bus que nos lleva de capital a capital, hasta Ciudad de Panama. Alla con m'as tranquilidad os contaremos algo de la occidentalisima Costa Rica y de la ignota Panama. Un abrazo

(Ja sabeu que els nicaraguenses es diuen "nicas", doncs el de Costa Rica es diuen "ticos". L'origen del gentilici "ticos" esta en una de les estupides aventures de William Walker per centre america al segle XIX. Aquest s'havia fet amb el poder del govern de Nicaragua i pretenia adquirir tambe Costa Rica, però els de Costa Rica ho van impedir lluitant contra Walker i ajudant als nicas a alliberar-se d'aquest gringo... i com els costarricenses utilitzen el doble diminutiu (-ito,-co)totes les paraules amb diminutiu acaben amb -tico... i es per aixo que els nicas van començar a dir al costarricenses ; "Ticos". )

(Ah, per cert, sabeu que Costa Rica va ser el primer pais del món en abolir l'exèrcit?, va ser a l'any 1948, despres d'una pugna politica... el general victoriós José Figueres Ferrer (de nom una mica català)va abolir l'exèrcit i actualment, Costa Rica no te exèrcit!!)

Ometepe Zopilote

Hola a tots i a totes, no us podeu queixar aquesta vegada, hi ha moltes fotos i poca lletra... Aquest volca que es veu a la foto es el Concepcion, a la illa Ometepe, on vam passar el Nadal i el fi d-any. Vam pujar al volca Madera, que es el l altre volca que te la illa, i tambe hi ha les fotos del llac que hi ha a l interior del crater. Hi han les fotos del Zopilote, la finca on ens vam allotjar... que regenten en Cristiano i la Cura i on hem conegut un fotimer de penya... hi han fotos de la festa de fi d-any, amb en Jesus, Alejandro, Marta, Mia, tota la trupe de ticas, etc. Podeu veure tota la produccio de pulseres de macrame que hem fet... a que mola! Tamb'e surt la Sandra, del Masnou!! que tambe esta per la illa *hola Sandra!* i alguna curiositat mes sobre la estada a la illa... quina pinta que fotem en Georg i jo amb el salva vides al ferry!!!

Hola a todos los hispanohablantes!!! Ahi van algunas de las fotos de Ometepe, la finca Zopilote, la subida al volcan Madera, la fiesta de noche vieja, la gran produccion de artesania!! i bueno, muchas cosas mas... y ya me canse de traducir, jejeje a ver si aprenden catalan que tampoco es tan complicao!! jejejejeje Un abrazo a toda la basca del Zopilote!! Nos vemos pronto!! El mundo es bien chiquito!!!

Proximamente... Costa Rica!! la Suiza de Centro America. Carai, mira que es car aquest pais!!!
Aki va un nou video de les nostres aventures, arribant al cim del volca Maderas, ben asilvestrats, i si no mireu, mireu.. /miren, miren!!!

Sonzapote (la illa Zapatera)

Ei, hola! sí, la veritat es que feia temps que no escriviem res al blog, però es que hem estat en llocs on la xarxa arriba poc i amb dificultats... Com bé ha explicat l'Andrés, el record de León ens durará molt; la platja "Las Peñitas", la llibreria "El Quijote", el museu de la revolució (no us el perdeu si aneu a León...) el concert al local "Via via", o a "La olla quemada", els mítics "Gallo Pinto" (arròs amb frijoles) al mercat de San Juan a qualsevol hora de la nit, i el "Comedor Lucia" un lloc fantàstic per a menjar quelcom que no sigui arròs i frijol... Precisament va ser en aquest menjador on vam coneixer a l'Alejandro i la Marta, una parella madrilenya que també esta començant en aquesta aventura de l'artesania i amb qui compartirem la següent aventura: "La illa Zapatera".
La illa Zapatera es troba situada al llac de Nicaragua, just al sud de Granada, però al nord d'Ometepe. La història de la gent que viu en aquesta illa es prou curiosa per als amants de la història i l'antropologia: En aquesta illa hi podem trobar petroglifs (dibuixos a la pedra) que feren els primers habitants de la illa, però segons els estudis arqueològics, sabem que la illa era utilitzada més aviat per a fer cerimonies religioses, sacrificis, etc. En tot cas d'això ja fa molt de temps, però més cap aqui, en temps de Somoza, els terrenys de la illa eren explotats per un parell de terratinents amics del dictador, i les terres eren treballades per poques families explotades pels cacics, entre elles, la familia Pineda. Després de la revolució, i ja en época de Violeta Chamorro, és temps d'entrega d'armes per part d'ambdós bàndols (sandinistes i Contra) però no va ser tan senzill, era temps de venjances i temors... Molta gent del nord va decidir escapar-se d'aquest terror, i algu sabia que les terres de la illa Zapatera estaven lliures per a ser treballades. A principis del anys 90 unes 80 families del nord emigren cap a la illa, però l'exèrcit del nou govern els desallotja. Finalment al 1995 aconsegueixen establir-se de nou a la illa, i sembla que la familia Pineda estava totalment a favor de l'arribada de la gent del nord, i poc a poc i tots plegats es van organitzar per a fer de la illa Zapatera un lloc agradable on viure plegats. Les úniques fonts d'ingressos són l'agricultura (plàtan, frijol, blat de moro, una mica de cafè...)i la pesca, però desde fa un temps, i gràcies a la colaboració de Genaro i Gabriella (dos napolitans que s'han encarregat de destinar ajuda europea a la illa)S'ha organitzat la comunitat de Sonzapote de manera que es pugui sumar el turisme com a nova font d'ingressos. Però la idea es molt bona, perque apliquen el concepte d'ecoturisme, es tracta d'allotjar un màxim de 5 o 6 persones per setmana com a molt. Han preparat un lloc amb llits, un espai per a menjar, i organitzen excursions al volcà, o pots apendre a pescar amb ells o a cultivar frijoles...
Vam passar un parell de dies a la comunitat Sonzapote, amb l'Alejandro i la Marta, vam pujar al volcà, vam estar fent una mica d'artesania i sobretot parlant amb en Will, (de la familia Pineda) que era el que ens va portar amb la barca, i amb en René (emigrant del nord) que va ser el nostre guia per pujar al volcà... tota una experiència escoltar de la boca de qui ha viscut la història recent de Nicaragua de manera tan intensa.
Finalement tornarem a terra ferma, ara, el nostre destí era Ometepe (la illa volcànica) on ens haviem de retrobar amb en Georg, Alex, Alejandro i Marta per passar el Nadal a la finca ecològica Zopilote. Fins aviat!