domingo, 11 de mayo de 2008

ché, boludo!






















Aquest llapis que veieu a la primera foto es el símbol de la masculinitat, l'orgull i la potencia del poble argentí, es el famos "obelisco" de la plaça de la Republica, al centre d'una de les avingudes més amples del món, la Av. 9 de Julio. La ciutat va ser fundada per mariners mediterranis, que en aquella época tenien com a patrona la verge de Bonaira de la illa de Sardenya. Així que al traduir el nom de la verge al castellà: Buen Ayre, estaven batejant a una de les ciutats que a partir de la segona meitat del XIX es convertiria en la New York llatina. Hi ha una dita que afirma que els mexicans descendeixen dels azteques, que els peruans descendeixen dels inques, i que els argentins descendien dels vaixells. Els dirigents del pais necessitaven braços per a fer de l'Argentina un pais gran i modern, es per aixo que feren una crida al vell continent per a repoblar les seves "pampes". Genovesos, gallecs, vascos, galesos, irlandesos, suissos, anglesos, acudiren en massa a la vegada que l'exercit netejava les pampes d'indis salvatges. La majoria dels immigrants que arribaven es quedaven al port (Buenos Aires) i la ciutat va creixer de manera molt rapida. El resultat de tot això es una cultura que te el castellà com a llengua, la crispació i verborrea italiana, la educació francesa, el culte al cos dels britanics i moltissimes influencies més.
En les fotos podeu veure l'edifici del govern (Casa Rosada), la famosa plaça de Mayo, l'edifici del Congres dels diputats, una vista de Puerto Madero, els carrers del barri de San Telmo, el carismatic estadi de "La Bombonera" del Boca Juniors, el Casal Català, un clàssic "asado criollo"(on es cuina la costellada sensera de la vedella), en fi, petit resum del que un pot admirar en una ciutat tan gran i tan especial com es Buenos Aires.

sábado, 10 de mayo de 2008

ciao Bolivia,.....hola Argentina!!!











El primer tren del viatge americà va ser el de Uyuni fins a Villazón, a la frontera amb Argentina. I allà, unes hores abans que caduques el visat, vam abandonar un pais que estava a punt de ser un ball de bastons. Suposo que ja esteu enterats de les ansies autonomistes de Santa Curz i el referendum del passat diumenge. El primer poble d'Argentina es La Quiaca, i esta a 5.121 kilometres de Ushuaia, a l'altre extrem d'un pais gegant. De la Quiaca, bus directe fins a Buenos Aires, aixi que les fotografies del interior del pais son les vistes desde el bus. Com podeu veure, el classic son els cultius de cereals i les pastures. De fet es l'unic paissatge que un te desde el bus, quilometres i quilometres de pastures, de camps sembrats, vaques, vaques, més vaques!! Algun "rancho" de tan en tan i altre vegada camps, pastures...

El primer tren del viaje americano fue el de Uyuni hasta Villazón, en la frontera con Argentina. Y allí, unas horas antes de que caducara el visado, abandonamos un pais que estaba a punto de pegarse palos. Supongo que estais enterados de las ansias autonomistas de Santa Cruz y el referendum del pasado domingo. El primer pueblo de Argentina es La Quiaca, y esta a 5.121 kilometros de Ushuaia, en el otro extremo de un pais gigante. De la Quiaca, bus directo hasta Buenos Aires, asi que las fotografias del interior del pais son solo desde del bus. Como podeis ver, hay quilometros y quilometros de pasto y cultivos, vacas, muchas vacas y algun que otro "rancho" de vez en cuando...

lunes, 5 de mayo de 2008

salar de Uyuni













Finalment vam aconseguir sortir de les mines, i sense or ni plata ni res de res... I en bus cap a Uyuni!! Benvinguts al desert, tota aquesta zona de Bolivia es un desert molt gran, els paisatges son realment espectaculars, amb formacions rocoses i tal... Uyuni es un poble aillat que abans del turisme vivia exclusivament de la sal, perque esta situat a la rivera d'un dels salars mes grans del mon: El salar de Uyuni. Actualment el preu de la sal ja no es el que era, i a causa del turisme i les regulacions del parc natural, cada vegada s'explota menys la sal i mes al turista. El poble esta ple de "tour operators" que et venen els tours pel salar, hotels i restaurants on hi pots menjar pizza, pasta i d'altres coses per l'estil. A Uyuni no hi ha res per a fer si no vas a visitar el salar, els turistes arriben, visiten el salar i marxen, a mes, el clima es molt extrem: durant el dia el sol et crema la pell, i al vespre el fred et congela... A Uyuni ens vam trobar amb en Ahmet, si, el turc amb qui havia coincidit a Colombia, que ara viatja amb Camila, una noia de Bogota. Vam passar els dies a Uyuni amb fred pero amb bona companyia...

Conseguimos salir de las minas de Potosi, pero sin oro ni plata...Y en bus nos fuimos para Uyuni!! Bienvenidos al desierto, toda esa zona de Bolivia es un desierto muy grande, los paisajes son muy espectaculares, con muchas rocas, etc. Uyuni es un pueblo aislado que antes del turismo vivia solo de la sal, ya que esta justo al lado de uno de los salares mas grandes del mundo: El salar de Uyuni. Actualmente el precio de la sal ya no es el que habia sido, y a causa del turismo y las regulaciones del parque natural, menos se explota la sal y mas el turismo. El pueblo esta lleno de "tour operators" que te venden los tours al salar, hoteles y restaurantes con comida tipo pizza, pasta, etc. para turistas. En Uyuni no hay nada por hacer si no vas al salar, los turistas llegan, visitan el salar y se van, ademas el clima no es muy agradable: durante el dia el sol te quema la piel, y por la noche el frio te congela... En Uyuni nos encontramos con Ahmet, si, el turco con quien viaje en Colombia, que ahora viaja con Camila, una chica de Bogota. Pasamos los dias en Uyuni con frio pero bien acompañados...

martes, 29 de abril de 2008