domingo, 11 de mayo de 2008

ché, boludo!






















Aquest llapis que veieu a la primera foto es el símbol de la masculinitat, l'orgull i la potencia del poble argentí, es el famos "obelisco" de la plaça de la Republica, al centre d'una de les avingudes més amples del món, la Av. 9 de Julio. La ciutat va ser fundada per mariners mediterranis, que en aquella época tenien com a patrona la verge de Bonaira de la illa de Sardenya. Així que al traduir el nom de la verge al castellà: Buen Ayre, estaven batejant a una de les ciutats que a partir de la segona meitat del XIX es convertiria en la New York llatina. Hi ha una dita que afirma que els mexicans descendeixen dels azteques, que els peruans descendeixen dels inques, i que els argentins descendien dels vaixells. Els dirigents del pais necessitaven braços per a fer de l'Argentina un pais gran i modern, es per aixo que feren una crida al vell continent per a repoblar les seves "pampes". Genovesos, gallecs, vascos, galesos, irlandesos, suissos, anglesos, acudiren en massa a la vegada que l'exercit netejava les pampes d'indis salvatges. La majoria dels immigrants que arribaven es quedaven al port (Buenos Aires) i la ciutat va creixer de manera molt rapida. El resultat de tot això es una cultura que te el castellà com a llengua, la crispació i verborrea italiana, la educació francesa, el culte al cos dels britanics i moltissimes influencies més.
En les fotos podeu veure l'edifici del govern (Casa Rosada), la famosa plaça de Mayo, l'edifici del Congres dels diputats, una vista de Puerto Madero, els carrers del barri de San Telmo, el carismatic estadi de "La Bombonera" del Boca Juniors, el Casal Català, un clàssic "asado criollo"(on es cuina la costellada sensera de la vedella), en fi, petit resum del que un pot admirar en una ciutat tan gran i tan especial com es Buenos Aires.

2 comentarios:

Unknown dijo...

Hola colegui!!! Ja saps qui soc??!! la nath. L'altre dia em vaig enrecordar de tu i estava thinking per on estaries tu ara... i que bien vivimos eh!! juas. He llegit uns quant apartats del teu blog, no tots pq ho he començat a llegir massa tard , sino no acabaria mai. Molts petons i saluts!! ja llegire mes detenidament el apartats! dew!!!!

Anónimo dijo...

Anar al casal català l'Argentina és el mateix que un gringo anant a un McDonald's a Thailàndia. ës una visita un tant freak, tot sigui dit.

Jo també ho hagués fet...

Salut companys, sembla que això s'acaba, ara tocarà explicar anecdotetes als amiguets. Si us fa pal explicar-les sempre podreu dir-lis que visitin aquest bloc.