Sonzapote (la illa Zapatera)

Ei, hola! sí, la veritat es que feia temps que no escriviem res al blog, però es que hem estat en llocs on la xarxa arriba poc i amb dificultats... Com bé ha explicat l'Andrés, el record de León ens durará molt; la platja "Las Peñitas", la llibreria "El Quijote", el museu de la revolució (no us el perdeu si aneu a León...) el concert al local "Via via", o a "La olla quemada", els mítics "Gallo Pinto" (arròs amb frijoles) al mercat de San Juan a qualsevol hora de la nit, i el "Comedor Lucia" un lloc fantàstic per a menjar quelcom que no sigui arròs i frijol... Precisament va ser en aquest menjador on vam coneixer a l'Alejandro i la Marta, una parella madrilenya que també esta començant en aquesta aventura de l'artesania i amb qui compartirem la següent aventura: "La illa Zapatera".
La illa Zapatera es troba situada al llac de Nicaragua, just al sud de Granada, però al nord d'Ometepe. La història de la gent que viu en aquesta illa es prou curiosa per als amants de la història i l'antropologia: En aquesta illa hi podem trobar petroglifs (dibuixos a la pedra) que feren els primers habitants de la illa, però segons els estudis arqueològics, sabem que la illa era utilitzada més aviat per a fer cerimonies religioses, sacrificis, etc. En tot cas d'això ja fa molt de temps, però més cap aqui, en temps de Somoza, els terrenys de la illa eren explotats per un parell de terratinents amics del dictador, i les terres eren treballades per poques families explotades pels cacics, entre elles, la familia Pineda. Després de la revolució, i ja en época de Violeta Chamorro, és temps d'entrega d'armes per part d'ambdós bàndols (sandinistes i Contra) però no va ser tan senzill, era temps de venjances i temors... Molta gent del nord va decidir escapar-se d'aquest terror, i algu sabia que les terres de la illa Zapatera estaven lliures per a ser treballades. A principis del anys 90 unes 80 families del nord emigren cap a la illa, però l'exèrcit del nou govern els desallotja. Finalment al 1995 aconsegueixen establir-se de nou a la illa, i sembla que la familia Pineda estava totalment a favor de l'arribada de la gent del nord, i poc a poc i tots plegats es van organitzar per a fer de la illa Zapatera un lloc agradable on viure plegats. Les úniques fonts d'ingressos són l'agricultura (plàtan, frijol, blat de moro, una mica de cafè...)i la pesca, però desde fa un temps, i gràcies a la colaboració de Genaro i Gabriella (dos napolitans que s'han encarregat de destinar ajuda europea a la illa)S'ha organitzat la comunitat de Sonzapote de manera que es pugui sumar el turisme com a nova font d'ingressos. Però la idea es molt bona, perque apliquen el concepte d'ecoturisme, es tracta d'allotjar un màxim de 5 o 6 persones per setmana com a molt. Han preparat un lloc amb llits, un espai per a menjar, i organitzen excursions al volcà, o pots apendre a pescar amb ells o a cultivar frijoles...
Vam passar un parell de dies a la comunitat Sonzapote, amb l'Alejandro i la Marta, vam pujar al volcà, vam estar fent una mica d'artesania i sobretot parlant amb en Will, (de la familia Pineda) que era el que ens va portar amb la barca, i amb en René (emigrant del nord) que va ser el nostre guia per pujar al volcà... tota una experiència escoltar de la boca de qui ha viscut la història recent de Nicaragua de manera tan intensa.
Finalement tornarem a terra ferma, ara, el nostre destí era Ometepe (la illa volcànica) on ens haviem de retrobar amb en Georg, Alex, Alejandro i Marta per passar el Nadal a la finca ecològica Zopilote. Fins aviat!