miércoles, 7 de noviembre de 2007

sincretisme desconcertant




Aquesta petita esglesia que veieu a la foto es la del poblet de San Juan Chamula. Es un poble vei de San Cristobal de las Casas, i en realitat el poble no te gaires atractius, a part del mercat i els indigenes que tomben per allà, pero hi ha un element que el fa singular i curiós: la seva esglesia. Es tracta d'una esglesia dedicada a Sant Joan Babtista, s'ha de pagar un euro per entrar i al seu interior no es poden fer fotografies... Quan entres, el primer que et sorpren és que no hi ha bancs per seure i que hi ha molt de fum. Despres veus que el terra està cobert de pinaça (fulla de pi) i s'escolta una remor de fons, com uns cants repetitius... Els indigenes, agrupats per families s'agenollen al davant del sant que creuen oportú, i encenen espelmes, moltes espelmes i despres resen i fan entrega de ofrenes... fins i tot pots veure com fan sacrificis de gallines!! El sincretisme és espectacular, és com si els evangelitzadors espanyols s'haguessin conformat en que els indigenes seguisin les seves tradicions pero que ho fessin a dins una esglesia plena de sants. Fins aqui tot bé, però hi ha una altra qüestió, entre les agrupacions d'indigenes que estan resant ens hi passejem els turistes occidentals bocabadats davant dels exòtics rituals que aquests duen a terme... S'ha convertit en una mena de zoològic o de circ on portar als turistes mentre ells fan les seves pregaries. De sobte, i despres d'haber pagat l'entrada , vaig sentir la necessitat de sortir d'allà dins, hi havia alguna cosa que no rutllava... En sortir, l'Andres i jo ens vam asseure al davant de l'esglesia, vam encendre un cigarret i vam restar en silenci...

3 comentarios:

Anónimo dijo...

HOLA, PERDONA ESTOY PROBANDO

Anónimo dijo...

Hola chicos: Ya se como funciona esto de mandaros un mensaje (soy un poco antigua).
He leido vuestro comentario de la visita a la iglesia, es curioso como nos afecta nuestra herencia religiosa, aun de manera subconciente.
Me alegro que lo esteis pasando bien, tomad muchas notas para contarlo cuando volvais.
Muchos besos.

María dijo...

Muy bueno! De este artículo sacas un libro, así que mucho ánimo, a vivirlo y exprimirlo!
Ah! Nunca os he dado las gracias por dejarme-nos, compartir vuestro periplo panamerican, besos desde Ibiza