Guatemala: on the road

Si, lo de Semuc Champey va ser tota una aventura... baixant pel riu Cahabón fent "tubing", fent salts d'entre 10 i 15 metres al riu, quin subidón!! i la excursió per l'interior de les coves, nadant amb una ma i amb l'altre aguantant una espelma per poder veure algu!! En fi, les agulletes van apareixer a l'endemà... i tot just era el dia que marxavem de Semuc Shampey (lluny de tot arreu!) Per postres plou... Ens recull un micro a la porta del hostel, els micros a Guatemala son Toyota, tots son Toyota i del mateix model i amb la mateixa capacitat, a Europa estarien equipats per a transportar com a molt 9 places... doncs a Guatemala esan preparats per a transportar fins a 20 animes en el seu interior, dic animes perque encara no se com caben els cossos de 20 persones alla dins... En Nimrot, un dels israelites ens acompanya en aquesta aventura, el seu objectiu es el poblet de Nebaj, i el nostre es el poble conegut pel seu gran mercat indigena; Chichicastenango. Podeu veure en la fotografia, encara que no es molt bona, la densitat de l'interior del Toyota. El primer tram de la nostra aventura acaba a Cobán, allà preguntem per la terminal de micros que van a San Cristobal de Verapaz, hi anem i ens posem en marxa cap allà. Aquest tram es curt, pero aprofitem per menjar en un "comedor", que ja va sent hora. Despres de dinar agafem un micro direcció Santa Cruz de Quiché, però algu ens enganya, els micros no arriben fins a Quiché, només ho fan fins a Uspantán!! El que no sabíem era que la carretera de sortida de San Cristobal estava en obres i ja feia uns quants dies que plovia... us ho podeu imaginar? Un fangar impressionant... primer vam estar una hora atrapats perque un camió s'havia ensorrat al mig de tota la carretera i no hi havia manera humana de treure'l d'allà. Quan finalment aconseguim seguir el viatge, punxem una roda... i com canviar una roda en mig d'un mar de fang i 20 persones dins el vehicle?? doncs sí, es pot fer... a partir d'aqui els problemes només estaven en no quedar enganxats al fang i no relliscar pendent avall en un tram d'uns 20 km ple de curves, camions atrapats i fortes pendents. Recordo haver desitjat en moltes ocasions durant aquell llarg i dolorós trajecte, estar en qualsevol altre lloc que no fos aquell... uff, l'esquena, els genolls, les cames que s'adormen, i no pots canviar de posició!!! estas totalment enllaunat!! Arribem de nit a Uspantán, i algú ens recomana que passem la nit allà. En Nimrot treu la seva Lonley Planet en hebreu i ens mostra un dels pocs llocs on passar la nit en aquell lloc inòspit, fred i humit: "Posada Galindo". Sortim a sopar algu en un lloc al carrer que fan tacos, allà establim conversa amb dos guatemaltecs, semblaven molt contents de rebre visititants espanyols, de fet ens miraven com si fossim molt extranys, al principi tothom pensa que ests gringo, i no els hi cap al cap que també parlis espanyol, en fi, vam estar bebent unes cerveses amb ells... A l'endemà, en Nimrot marxa cap a Nebaj, i nosaltres capa Quiché. La terminal d'aquest poble em sembla un caos organitzat sorprenent! baixes d'un micro i algu ja t'està preguntant on vas i si vols que et carreguin la motxila... després de pixar i fumar un cigarret pujem a un d'aquests autobusos tipics de Guatemala; el típic Scohol Bus d'Estats Units que arriben fets pols despres d'una llarga vida de servei, i aqui els pinten, els arreglen i els hi dónen una nova i llarga vida. Arribem a Chichicastenango, hem arribat al nostre destí després de 2 dies!! A Chichi hi ha un mercat que es celebra els dijous i els diumenges, hi pots comprar artesania, roba, aliments, hi ha un gran ambient, ah! i mireu a la foto, és el cementiri de Chichi!! I per avui ja n'hi ha prou, en la pròxima entrada més: com arribem al nostre próxim destí: San Pedro la Laguna.

Ah, y para los de habla española, aqui teneis el enlace en versión española del video de Chichicastenango; pa que luego digais!! http://es.youtube.com/watch?v=jce-ZAqLWMI
Un saludo y hasta la próxima!!